La pastanaga es va originar a Àsia Central, d'on es va estendre a Europa i a la resta del món. Encara que ja era coneguda per grecs i romans, no va ser fins al segle XVII en què van aparèixer les primeres pastanagues taronges. Actualment és un cultiu estès per tot el món. El principal país productor és Xina, seguida dels Estats Units i Rússia.
La pastanaga és una espècie originària d'Àsia Central, particularment d'Afganistan. A l'origen, la pastanaga era d'arrel blanca com el seu parent salvatge. Va ser conreada i expandida per tota Europa i la resta del món.
En l'Edat Mitjana els monjos la conreaven en els monestirs per a ús farmacèutic, ja que llavors la textura era encara llenyosa, la qual cosa la feia difícilment comestible.
Durant l'època del Renaixement apareixen les primeres pastanagues amb antocianinas, és a dir, del color taronja que coneixem actualment. No obstant això, fins al segle XIX no es van conèixer les pastanagues de textura més tendra.
Actualment la producció mundial de pastanagues s'eleva a 18.443.000 tones. La producció de la Unió Europea ascendeix a unes 6.000.000 tones. La llista de productors europeus l'encapçala França amb 670.000 tones, seguida de Regne Unit, Itàlia i Països Baixos. El principal país productor del món és Xina, seguida pels Estats units.
En la següent taula es mostra la producció mundial és:
Continent | Milers de tones | % |
---|
Africa | 891 | 5 |
Àsia | 6.765 | 37 |
Europa | 6.540 | 35 |
Amèrica del Nord | 2.885 | 16 |
Oceania | 387 | 2 |
Sud-amèrica | 975 | 5 |
Total | 18.443 | 100 |
Font: Fresh Produeix Desk Book (1999)
Els 10 principals països productors són:
País | Milers de tones |
---|
Xina | 4.526 |
Estats Units | 2.024 |
Rússia | 1.470 |
Polònia | 992 |
Japó | 720 |
França | 670 |
Regne Unit | 625 |
Itàlia | 505 |
Holanda | 430 |
Alemanya | 362 |
Font: Anuari FAO de Producció, 1998
En el cas d'Espanya, la producció s'estima en unes 300.000 tones. Les principals zones productores són les províncies de Segòvia, Cadis i Toledo, amb Valladolid dedicant superfícies creixents a aquest cultiu.