La ceba és el bulb subterrani i comestible que creix en la planta del mateix nom. Es tracta d'una hortalissa d'origen asiàtic conreada des de 6.000 a. de C. Des d'Àsia es va estendre per Europa, d'on va passar a Amèrica. Actualment existeix una àmplia gamma de varietats, que poden classificar-se en funció del color del bulb, forma, grandària, usos, origen i precocitat. Té molts usos culinaris, podent usar-se de diferents maneres, ja sigui crua o cuinada. A més se li coneixen diferents propietats medicinals.

La ceba ha estat usada des de fa molt temps com a planta medicinal, per la qual cosa existeixen moltíssimes receptes i remeis per combatre diverses dolències i patologies. S'usa de diferents formes, ja sigui com a suc, tintura, va venir, cataplasma, infusió o simplement rostides.

La ceba és el bulb subterrani i comestible que creix en la planta del mateix nom. Es tracta d'una hortalissa d'origen asiàtic conreada des de 6.000 a. de C. Des d'Àsia es va estendre per Europa, d'on va passar a Amèrica. Actualment existeix una àmplia gamma de varietats, que poden classificar-se en funció del color del bulb, forma, grandària, usos, origen i precocitat. Té molts usos culinaris, podent usar-se de diferents maneres, ja sigui crua o cuinada. A més se li coneixen diferents propietats medicinals.

La ceba pertany a la família de les Liliáceas, i el seu nom científic és Allium cep. És un dels cultius més antics que es coneixen, i ja era coneguda pels sumeris 6.000 a. de C. El seu origen es troba a Iran i Pakistan.

La ceba és un bulb tunicado, la qual cosa vol dir que està format per diverses capes, com es pot observar en tallar una. Aquestes capes són fulles que es disposen unes sobre unes altres, que s'engrosseixen i tornen carnosas. Poden ser de diferents formes, grandàries i colors, variant entre el blanc, groc i vermell.

Existeixen multitud de varietats de ceba, que es classifiquen en diferents tipus. Es poden agrupar pel seu ús, sabor, color, forma o precocitat.

La ceba es consumeix crua, fregida, bullida i rostida, gairebé sempre com a condiment. També s'usen diferents derivats: ceba deshidratada, usada en la indústria alimentosa com saborizante en diversos aliments; pols de ceba, per elaborar sal de ceba; oli de ceba, que es dilueix en oli vegetal o s'encapsula; cebes enllaunades i embotellades, cèrcols de ceba congelats i cebes en vinagre. A més es comercialitzen cebes tendres, que es venen fresques o en manojos.

Des de molt antic se li han atribuït propietats medicinals a la ceba. La seva riquesa en minerals i vitamines és relativament baixa, però és rica en olis essencials que contenen sofre. S'han descrit multitud de beneficis d'aquesta hortalissa, entre els quals estan els següents: és bacteriostática, activa la secreció de bilis, estimula l'activitat digestiva de l'intestí, baixa la pressió sanguínia, ajuda a la regeneració de la sang en cas d'anèmia greu, és diurética, expectorante i desinfectant intestinal. És útil contra rinitis, neuràlgies facials, angines i faringitis, dolors d'oïda, rinitis, refredats i malalties infeccioses. A més és antisèptica, vermífuga i redueix el nivell de glucosa en sang.

La ceba pertany a la família de les Liliáceas, a l'espècie Allium cep. Es conrea pel bulb subterrani que desenvolupa. Aquest òrgan està format per la base de les fulles de la planta, que se superposen unes sobre unes altres i s'inflen. Si es manté un segon any en camp, la planta emet una tija de fins a 1metre sobre el qual apareix la inflorescència, amb multitud de flors petites.

La ceba pertany a la família de les Liliáceas, i el seu nom científic és Allium cep. És una planta bianual, és a dir, el seu cicle dura dos anys. Durant el primer forma el bulb pel qual es conrea, i si es deixa un any més en camp floreix.

El seu sistema radicular està format per un gran nombre d'arrels blanques. A la base del bulb hi ha una massa aixafada denominada disc, que es correspon amb la tija. Sobre aquest es disposen les fulles, formades per dues parts diferenciades. La part inferior es denomina beina envolupant. El conjunt d'aquestes beines forma un òrgan inflat que es denomina bulb tunicado, ja que està envoltat per les bases de les fulles engrossides i carnosas, embolicant-se totalment uneixis sobre unes altres. Les fulles exteriors són les encarregades de protegir el bulb, i són les que prenen color fosc. La part superior de les fulles és hueca, arrodonida i de color verd.

Durant el segon any de la planta, s'emet des del disc una tija que formarà les flors en el seu extrem. Aquesta tija pot aconseguir més de 1m d'altura. Les flors s'agrupen en una massa globosa o cònica recoberta per una membrana blanquecina que en esquinçar-se dóna lloc a una inflorescència en umbel·la amb moltes flors.

Les llavors de la ceba són negres, arrodonides i alguna cosa aixafades. En un gram hi ha aproximadament 250 llavors.