El frambueso és natiu d'Europa i sembla ser que el seu origen procedeix de Grècia, sent conegut i benvolgut des de l'antiguitat. Des d'allí es va estendre a Itàlia, Països Baixos, Anglaterra i després a Amèrica del Nord.

Al món l'any 2000 va haver-hi una producció de 355.099 t de gerds superant a l'any anterior, on es va obtenir 351.000 t. La distribució per continents l'any 1999 en la producció de gerds va ser:

Continent	Tones
Africa	0
Àsia	1.000
Europa	296.000
Amèrica del Nord	53.000
Oceania	1.000
Sud-amèrica	0
Total	351.000

Font: Fresh Produeix Deskbook 2001

Com s'observa la producció de gerds és una activitat pràcticament europea, encara que existeix un comerç de contraestación per a fresc.

Un any més tard, en el 2000, la producció va ser pràcticament la mateixa que en 1999 i la seva distribució per continents va quedar de la següent manera:

Continent	Tones
Africa	0
Àsia	1.200
Europa	297.699
Amèrica del Nord i Centre	54.600
Oceania	1.400
Sud-amèrica	0
Total	355.099

Font: FAOSTAT Database Results (2000) ( http://www.fao.org)

Els principals països productors de gerds l'any 2000 van ser:

País	Tones
Rússia	102.000
Iugoslàvia	54.000
Polònia	39.000
Estats Units d'Amèrica	38.500
Alemanya	30.000
Ucraïna	22.000
Hongria	18.000
Canadà	14.500
Regne Unit	12.700
França	7.000

Font: FAOSTAT Database Results ( http://www.fao.org)

El principal país productor és Rússia amb 102.000 t, seguida de Iugoslàvia amb 54.000 t. Espanya l'any 2000 va tenir una producció d'1.200 t de gerds. Països com Polònia, Xile i Argentina produeixen en contraestación per a mercats de l'hemisferi nord i es dediquen pràcticament tot a congelat; a Amèrica Central es produeix per vendre als Estats Units en fresc.

Quant a les importacions, l'any 1999 es van importar al món 36.397 d'aquesta fruita, obtenint un capital d'aquestes importacions de 63.747 milers de dòlars.

Els deu principals països importadors mundials en 1999 es troben reflectits en el quadre següent:

País	Tones
Àustria	7.936
Alemanya	7.430
Estats Units d'Amèrica	6.037
Països Baixos	5.142
Bèlgica-Luxemburg	2.943
França	2.344
Regne Unit	1.399
Itàlia	737
Suïssa	686
Hongria	433

Font: FAOSTAT Database Results (1999) ( http://www.fao.org)

En aquest any 1999 Àustria va ser el país que més gerds va importar del món. Espanya va importar la quantitat de 39 t l'any 1999.

L'any 1999 es van exportar al món 40.836 t de gerds que va ascendir a la quantitat de 60.868 milers de dòlars.

Els deu principals països exportadors mundials es troben reflectits en el quadre següent:

País	Tones
Polònia	20.000
Hongria	5.483
Canadà	3.935
Xile	3.423
Alemanya	1.918
Iugoslàvia	1.700
Espanya	1.625
Austràlia	725
Països Baixos	499
França	381

Font: FAOSTAT Database Results (1999) ( http://www.fao.org)

Com s'observa en el quadre Polònia és el principal exportador (i amb notable diferència amb la resta de països) del món. L'any 1999 es van arribar a exportar 20.000 t en aquest país. L'exportació de gerd a Espanya en aquest any va ser d'1.625 t ocupant el setè lloc en el rànquing mundial i ascendint a la quantitat de 10.564 milers de dòlars, la segona quantitat de diners més elevada del món, després de Polònia.

A Espanya l'any 1999 es va dedicar un total de 347 ha al cultiu de gerds i es va obtenir un total de 3.120 t. La producció benvolguda l'any 1999 per comunitats va ser la següent:

Àrea	Hectàrees	Tones
Huelva	160	1.500
Càceres	90	900
Granada	30	300
Astúries	30	200
Lugo	25	150
Pontevedra	7	40
Coruña	5	30
TOTAL	347	3.120

Font: L'Horticultura Espanyola (2001), SECH, Societat Espanyola de Ciències Hortícoles

Pràcticament tota la producció espanyola de gerds se centra a la província d'Huelva. La iniciativa d'aquests cultius a Espanya va ser duta a terme per diferents organismes oficials i empreses privades a la fi dels anys 60 a Astúries i Extremadura (Càceres), en els anys 80 a Andalusia (Granada) i Galícia (Lugo) i en els 90 de nou Andalusia (Huelva).

Actualment el pes econòmic a Espanya d'aquest cultiu és irrellevant respecte al d'altres cultius com a cítrics, fruiters de llavor i d'os, etc. Encara així té un avenir interessant per la diversificació de l'oferta-demanda, pel seu elevat valor afegit i com a alternativa complementària de l'agricultura tradicional.

Per poder afrontar la demanda d'aquest sector s'importen quantitats cada vegada majors de gerds. En fresc s'importen per proveir l'escassa demanda selectiva que no cobreix la producció nacional i congelades o transformades per cobrir les necessitats de la indústria alimentària.