Les múltiples varietats de porro existents es classifiquen en funció de diferents característiques, com la longitud de la zona blanca o la seva adaptació a diferents èpoques de cultiu. També es classifiquen per altres característiques com la seva productivitat, absència de bulb, etc.

Les diferents varietats de porro conreades poden classificar-se en funció de la longitud blanquejada de la base de la planta, tenint porros llargs i porros curts i semilargos. Entre els llargs estan ‘Colonna’, ‘Argenta’ i Helvetia’. Entre els curts i semilargos estan ‘Gruixut de Rouen’, ‘Malabare’ i ‘Electra’.

També poden classificar-se per la seva adaptació àdhuc determinat cicle productiu. Així, es distingeixen varietats d'estiu, tardor i hivern, que es diferencien entre si per la longitud, diàmetre i consistència de la tija, així com per la intensitat del seu sabor. En general els porros d'hivern són més gruixuts i de sabor més fort. Els de estiu solen ser més petits, tendres, i de sabor més suau i delicat, encara que de vegades presentin el cor llenyós, la qual cosa disminueix la seva qualitat.

Altres criteris per a la classificació d'aquesta espècie són la seva productivitat, la formació basal de bulb (absència total o poc desenvolupament), pel color de les fulles, etc.

Actualment hi ha noves varietats que cada vegada són més utilitzades com ‘"Poribleu’, ‘Carlton F1’ i ‘Newton F1’.